Molts dels productes que ara s’utilitzen en la cuina catalana i de tot el món, com la patata, el tomàquet o el pebrot, van venir d’Amèrica. La majoria d’aquests aliments no van ser introduïts pels indians, perquè ja havien arribat molt abans que aquests marxessin. Els nous aliments es van incorporar molt lentament a la dieta mediterrània i la van fer més variada.
El gall dindi
El gall dindi és una espècie d’ocell que prové de l’Amèrica del Nord i de l’Amèrica Central. La carn de gall dindi és molt apreciada perquè conté poc greix i molts nutrients. Va introduir-se a la cuina catalana al segle XIX i actualment és un dels plats més solemnes i coneguts del Nadal.
L’ànec mut
L’ànec mut és una espècie d’ànec que prové de l’Amèrica tropical. A diferència d’altres ànecs, no produeix cap so perquè té un estrenyiment a la tràquea que no li ho permet. A Catalunya, l’ànec mut i el xerraire, tal com es coneixen a l’Empordà i comarques veïnes, són les dues classes d’ànecs més apreciades per la cuina, tot i que se sol preferir el mut perquè conté menys greixos.
Les patates
Les patates, juntament amb la pasta, l’arròs i el pa, són aliments que aporten hidrats de carboni i greixos. Ens proporcionen energia perquè puguem jugar o córrer. Les patates, originàries dels Andes, es poden menjar de moltes maneres: fregides, bullides amb verdura o al forn. Avui les patates són un dels aliments principals de les persones i s’utilitzen per acompanyar tot tipus de plats de tot el món.
Les patates, juntament amb la pasta, l'arròs i el pa, són aliments que aporten hidrats de carboni i greixos.
Les patates, originàries dels Andes, es poden menjar de moltes maneres: fregides, bullides amb verdura o al forn. Avui les patates són un dels aliments principals de les persones i s'utilitzen per acompanyar tot tipus de plats de tot el món.
Les patates van ser portades a Catalunya i a la resta d'Europa com a planta per decorar el jardi i no com a aliments. Els tubercles de la planta no agradaven gens i era considerats un aliments vulgar. A Catalunya, no es va començar a cuinar amb patates fins al segle XIX.
Les fruites i les verdures contenen vitamines, aigua, fibra i minerals. Fan que el nostre cos funcioni i ens protegeixen de les malalties. Algunes de les verdures i hortalisses que ara formen part de la nostra cuina són americanes i ens permeten seguir una dieta saludable.
El tomàquet
El tomàquet era una planta silvestre de Sud-amèrica que es va domesticar i cultivar a Mèxic abans de l’arribada dels espanyols. A Catalunya es va començar a cultivar al segle XVIII a les comarques del Maresme i del Llobregat. Actualment és un dels productes essencials de la cuina catalana. Es poden menjar amb una amanida, però també s’utilitzen per fer moltes salses, com la salsa de tomàquet o els sofregits. Un dels plats tradicionals de Catalunya més coneguts és el pa sucat amb tomàquet i oli.
El pebrot
El pebrot es pot menjar cru en una amanida o escalivat, és a dir, cuit al caliu del foc. Els pebrots també s’utilitzen per fer salses, com el romesco i la samfaina, i diversos plats com l’escalivada. En tots els casos també s’utilitza tomàquet.
Les mongetes
Les mongetes vénen de Sud-amèrica i de l’Amèrica Central. De les mongetes, en podeu menjar dues coses: la mongeta seca o fesol o la mongeta tendra, que
és l’embolcall on neix aquest llegum.
Les mongetes tendres són un dels plats de verdura més típics de Catalunya. Es mengen bullides i es poden consumir soles o acompanyades amb patates i oli. Les mongetes seques es poden cuinar a la paella i afegir-hi després una botifarra.
La pinya tropical
La pinya, que és un aliment molt ric en vitamines, es menja normalment per postres. La podeu menjar fresca, en almívar o en suc.
El blat de moro és un cereal originari d’Amèrica. La part de la planta que se sol collir són els grans que neixen a la panotxa, utilitzats per fer farina i oli. El blat de moro dolç sol acompanyar les amanides.