icona

Els indians

Els indians / Els indians

Els indians

L’objectiu de molts emigrants no era quedar-se a viure allà on havien emigrat, sinó estalviar i tornar al poble on havien nascut. Els indians o els americanos són tots aquells homes que van aconseguir grans riqueses —o fortunes més modestes— i van tornar a Catalunya per mostrar que la seva aventura americana havia estat tot un èxit.

Alguns dels indians es van construir cases luxoses i jardins exòtics. D’altres, van donar diners a l’ajuntament del seu poble per reformar carrers, places, casinos i teatres. Fins i tot, alguns indians van arribar a ser alcaldes. També n’hi va haver que van mostrar la seva generositat amb els més pobres i van contribuir a la millora de l’educació, la sanitat i l’atenció a la gent gran. L’Església també va rebre l’ajuda dels indians, fet que demostra que eren força religiosos. Gràcies a les seves obres, molts pobles de Catalunya van sortir de la pobresa.

El retorn

L'indià preparava molt bé el retorn a casa i no deixava escapar cap detall. Abans de marxar havia de decidir què feia amb els seus negocis. Tenia dues opcions: vendre les propietats i tornar amb les butxaques plenes de diners o bé donar poders a algú perquè actués en nom seu. Es tractava de donar com un permís a una altra persona de con ança perquè, a Cuba o en qualsevol altre lloc d’Amèrica, pogués administrar les seves propietats.

Un cop al poble i a casa, alguns indians ja no solien treballar més. Vivien de renda, és a dir, dels diners que havien aconseguit o bé dels negocis i de les propietats que tenien a Amèrica. Altres vegades, continuaven treballant i invertien una part de la seva fortuna en diverses empreses relacionades amb la indústria, la banca, el transport i el comerç marítim.

Hàbits i costums

La gent del poble podia reconèixer un indià de diverses maneres. Quan l’indià s’instal·lava al poble o a la ciutat tenia una manera de fer i de relacionar-se amb la gent que l’identi cava ràpidament. Per exemple, anava sovint al teatre i al casino a fer el cafè i no es perdia cap ball de les festes majors.

Els indians més rics no tornaven sols sinó que portaven amb ells alguns criats, especialment dones, que els ajudaven a les feines de casa. A més a més, parlaven d’una manera diferent de la gent del poble perquè barrejaven paraules catalanes i castellanes i utilitzaven americanismes, és a dir, paraules d’altres llengües d’Amèrica.

El vestit

Has vist algun cop un indià? Potser el que has vist és un home disfressat d’indià en una fira, perquè avui d’indians ja no n’hi ha, però segur que l’has pogut identificar per la forma de vestir. Com sabeu, avui les persones vesteixen segons la seva cultura i la seva posició econòmica. Per demostrar que havien fet fortuna, els indians també es vestien com a senyors, d’una manera típicament americana.

El casament

Els indians solien tornar a casa força grans. Com que se sentien uns triomfadors, podien elegir l’esposa, que havia de ser la més jove i maca del poble. Era normal que els indians fossin entre deu i trenta anys més grans que la seva dona i que la noia amb qui es casaven fos una familiar seva, però de família més humil. La intenció d’aquest casament era preservar el patrimoni de la família, és a dir, evitar que la fortuna i les propietats passessin a altres persones.

L'indià prohibia a la seva dona tornar-se a casar. Si ho feia perdia tota la fortuna que el marit li havia deixat.