Els indians i la filantropia
Els indians també van ajudar moltes persones que passaven dificultats. Van construir escoles, hospitals i asils d’ancians per demostrar que eren unes persones triomfadores i perquè estimaven el seu poble.
Els indians també van ajudar moltes persones que passaven dificultats. Van construir escoles, hospitals i asils d’ancians per demostrar que eren unes persones triomfadores i perquè estimaven el seu poble.
La situació dels hospitals també va millorar gràcies als diners aportats per indians i altres persones. Per esmentar- ne només alguns exemples, l’indià Josep Xifré va construir un gran i modern hospital al seu poble natal, Arenys de Mar; l’indià Joan Burcet va reformar l’Hospital de Sant Jaume de Blanes; l’indià Pere Badia, l’Hospital de la Caritat de Torredembarra, l’indià Tomàs Vidal Rey, l’hospital de Tossa i els americanos Josep i Pere Jacas, el Redós de Sant Josep i Sant Pere.
No es van oblidar tampoc de la gent gran i van aportar diners per construir asils. Entre molts d’altres indians, cal destacar l’indià de Calonge Artur Mundet, que va donar 40 milions de pessetes de l’època per construir les Llars Mundet a la Vall d’Hebron de Barcelona, destinades a malalts, ancians i nens orfes.
D’altres indians van donar diners per construir balnearis. Eren un lloc amb diverses piscines on la gent es banyava perquè deien que les aigües eren bene cioses per a la salut. El Vichy Catalan, per exemple, va ser un balneari fundat per indians i també una de les primeres empreses que va comercialitzar l’aigua amb gas.
Has vist en alguna església vaixells en miniatura penjats del sostre? Són exvots i moltes esglésies de la costa en tenen. Els exvots són objectes que s’oferien a Déu o als sants per donar- los les gràcies per algun bene ci obtingut. Els mariners i els indians oferien a l’església aquest exvot com un agraïment perquè en el viatge per l’Atlàntic el seu vaixell no s’havia enfonsat al mar.
Al segle XIX, la situació de les escoles de molts pobles no era gaire bona. Fins a l’any 1857 l’Estat espanyol no va decretar l’educació universal i gratuïta, però no hi hagué su cients diners per construir totes les escoles necessàries. Hi havia poques escoles i pocs mestres i alguns pobles no tenien escola. En aquests llocs, els alumnes havien de caminar uns quants quilòmetres per anar a l’escola del poble veí.
L’ajuda dels indians a les escoles va ser molt important, perquè va permetre construir noves escoles i reformar-ne d’altres. Aquest és el cas de l’indià Josep Torres Jonama, que va construir escoles a Palafrugell, Pals i Regencós amb diners de la seva pròpia butxaca. També es van fundar internats, unes escoles on els alumnes es quedaven a menjar i dormir, com el Col·legi Catalunya de Mataró, fundat per Ermengol Coll de Valldemia, considerat un dels millors internats d’Espanya.
Segur que en un moment o altre has jugat a bàsquet o potser jugues en algun equip. Però fa uns cent anys aquí el bàsquet era un esport desconegut i ningú no hi jugava. Aquest esport va venir de Cuba i va ser introduït l’any 1921 pel pare Eusebi Millán, que havia estat mestre a l’illa. Un dels primers llocs on es va practicar el bàsquet va ser a l’Escola Pia de Sant Antoni de Barcelona. L’any 1922 es va crear el primer equip català, el Club Esportiu Laietà.
El beisbol va ser un altre esport que va venir de Cuba. A Catalunya no ha arrelat tant com el bàsquet, però a Cuba és considerat com l’esport nacional. Va ser introduït per fills d’indians i treballadors de l’empresa elèctrica La Canadenca cap a l’any 1900. En el beisbol, hi juguen dos equips: un ha de colpejar amb un pal o bat una pilota i córrer per totes les bases mentre l’altre ha d’evitar que aconsegueixi fer tota la volta.