Municipis indians

A mitjans del segle XVIII hi havia molts navegants lloretencs que anaven a Amèrica d'una forma més o menys declarada. Però l'any 1778, el rei Carles III va promulgar el Decret del Lliure Comerç amb les colònies americanes. Aquest fet, no només va suposar un gran impuls per a l'activitat naviliera del poble (entre 1812 i 1869 s'arribaren a construir 130 vaixells), sinó que també va potenciar i consolidar la marina mercant.

Al voltant de la marina mercant lloretenca s'organitzà tot un comerç d'exportació i d'importació que enriquí bona part de la població. Els vaixells es dirigien cap a Santiago de Cuba, l'Havana, Montevideo, Buenos Aires... carregats de vins, olis, teixits, sal, farina i altres mercaderies, i tornaven a Catalunya carregats de cotó, fustes nobles, pells, sucre, tabac, cafè, rom, "tasajo"...

Molts lloretencs participaven en el negoci que suposava cada viatge i posaven diners per a la construcció del vaixell o per a l'adquisició de la mercaderia.

Així, ben aviat, a Lloret hi hagué una gran quantitat de dones vídues -joves i riques-, uns carrers i places ben elegants, un sumptuós cementiri d'estil modernista -amb obres de destacats arquitectes: Puig i Cadafalch, A. Gallissà, Conill i Montobbio...-, i uns edificis públics de certa rellevància artística: l'Ajuntament, les reformes modernistes de l'església, les escoles parroquials, etc.

Entre 1880 i 1920 la fesomia urbana de Lloret de Mar va experimentar un canvi radical. No obstant això, a partir de la segona dècada del segle XX, també entrà en declivi la figura de "l'americano".