La fortuna no va somriure a tots els qui van viatjar, com és el cas d'Abraham Canals, que va seguir les passes del seu germà Jaume, que s’havia enriquit a Cuba, però va haver de tornar fracassat i, de camí, llençar la maleta buida a l'Estret. De nou a Tossa, s’enyorava tant de l'Atlàntic que localitzà el millor lloc del penya-segat des d'on divisar la immensitat del mar i començà a cavar la roca viva per fer-ne un mirador. El pobre Bram va esdevenir la mofa dels convilatans que, en veure'l treballar a pic i pala, comentaven que s’estava construint un xalet. Però en Bram no s'equivocava, des d'aquest enclavament es gaudeix d'un dels paisatges marítims més encisadors de la Costa Brava, amb unes aigües transparents i cristal•lines que recullen totes les tonalitats de verds i blaus.
Camí del Far.
