EL LLEGAT INDIÀ
El que en l'imaginari col·lectiu pot semblar l'aventura trepidant d'uns valents emprenedors, va ser en el seu moment -en la majoria de casos- una realitat més dura i dramàtica del que ens puguem imaginar.
Entre finals del segle XVIII i començaments del XX, milers de catalans deixaren enrere casa, família i amics, per partir cap a les colònies d'ultramar, unes terres estranyes i hostils, un viatge sovint al desconegut.
Les circumstàncies d'aquells homes són diverses, tot i que una bona part d'ells tenien una cosa en comú: marxar a la recerca d'una cosa tan legítima com és una vida millor. Ens sona, oi? L'aventura indiana és considerada avui, més enllà de mites, tòpics i misteris, com el que realment va ser: un dels fenòmens migratoris més importants d'Europa en les tres últimes centúries.
Aquesta història l'han escrita els que tornaren, malauradament ben pocs. Enriquits o no del tot, foren ben afortunats, perquè molts quedaren pel camí. Els indians -americanos, cubanos o càncamos, com foren anomenats en retornar a casa- van deixar a Catalunya i als països on foren acollits un important llegat, tant material com intangible, fruit moltes vegades d'un cert altruisme, però també, per què no, de la vanitat.
L'impacte d'aquests herois, aventurers, intrèpids -o com vulguin ser qualificats- encara avui és palpable. Moltes localitats catalanes -costaneres la majoria, però també de l'interior- posseeixen vincles amb algun d'ells; o bé van ser-ne el lloc de naixença o el racó on van decidir invertir, establir-se i acabar de passar la vida.
